Violència i criminalització política.

La violència a Bacelona, esmentat a l'article d'avui a El Paíshttp://politica.elpais.com/politica/2012/04/19/actualidad/1334817815_005486.html, fou notícia a tot el món i per tant el Govern vol donar imatge de fermesa i contundència amb els violents, de cara als mercats. Volen vendre imatge. Però el problema és que la corrupció del partit ara al govern també fou portada i exemple de corrupció institucional a nivell europeu i el Gobierno de España no va promoure mesures tan radicals com dissoldre els partits on militin els corruptes. Record també una manifestació de víctimes de ETA que acabà amb agressions a Jose Bono i Rosa Diez i el PSOE no va promoure cap il·legalització associativa.
També cal recordar que el partit ara al govern no ha condemnat mai el feixisme, al contrari, destacats membres del partit fins i tot l'ha exaltat o en varen formar part, un fet inèdit a Europa. L'idea està clara. La violència s'ha de perseguir però el problema és que utilitzen la violència d'una minoria per tornar criminalitzar a partits, ara a l'oposició i als sindicats. No oblidem que tots els països europeus tenen sindicats, per posar un exemple i no record haver llegit cap mesura igual per aldarulls o protestes que van derivar en violència urbana. El PP ha creuat una línia perillosa i la deriva política fa preveure més mesures com aquesta. Un cop traspassada la línia vermella, tornar enrere serà molt més difícil. Les retallades brutals fan preveure més mobilitzacions i la desesperació pot donar situacions més violentes i no ens enganem. La violència serà resultat de la desesperació i no pas una generació d'espontaneïtat social.